Doctor G: Passa, seu. Bona tarda.
Mgatejgoeg: Sí. Gràcies. Aquí mateix? Hola.
(soroll de cadires)
Doctor G: Tu diràs. Com estem Mgatejgoeg?
Mgatejgoeg: Molt bé.
Doctor G: De què vols que parlem?
Mgatejgoeg: Fa dies que no puc escriure.
Doctor G: Què voldries poder escriure?
Mgatejgoeg: No ho sé, el que fos. M’agrada escriure. Normalment em fa molt feliç fer-ho però ara no puc. És horrible.
Doctor G: Estàs amoïnada per alguna cosa?
Mgatejgoeg: No ho sé. No. Diria que no.
Doctor G: Podem intentar veure això amb més detall?
Mgatejgoeg: El què?
Doctor G: El que t’amoïna. Recordes algun somni?
Mgatejgoeg: No. Només tinc malsons últimament. Això també m’amoïna.
Doctor G: Explica’m aquests malsons.
Mgatejgoeg: Es que no m’agrada parlar-ne. M’agrada quan somio paisatges i històries divertides o històries d’amor. Aleshores m’apunto el que he somiat. Em diverteix llegir-ho després. Però odio tenir malsons. No vull recordar els malsons. I no me’ls apunto. Sempre surten els mateixos llocs i sempre passa el mateix.
Doctor G: Què et fa por?
Mgatejgoeg: La vida, la mort, l’amor, l’absència d’amor, el rebuig. Que m’abandonin.
(Doctor G. escriu alguna cosa en un paper i Mgatejgoeg s’estarrufa una miqueta)
Doctor G: Qui t’abandona?
Mgatejgoeg: A la vida real o als malsons?
Doctor G: Als dos llocs.
Mgatejgoeg: L’altre dia vaig somiar que el meu gat negre marxava i se n’anava a fer cagar el tió a casa dels veïns i em vaig despertar plorant. Vaig estar tot el dia feta un nyap.
(Silenci de 17 segons)
Doctor G: Però tu tens dos gats.
Mgatejgoeg: Sí.
Doctor G: Només t’abandonava el gat negre?
Mgatejgoeg: Sí. El malson era terrible i no ho podia suportar.
Doctor G: I l’altre gat què feia?
Mgatejgoeg: Res. Continuava a casa amb mi i estava molt trist. I em feia una mica de ràbia.
(Doctor G. torna a escriure alguna cosa i Mgatejgoeg es neguiteja)
Doctor G: Hauries preferit que hagués marxat també?
Mgatejgoeg: Em sembla que sí.
Doctor G: Per què?
Mgatejgoeg: Ni puta idea.
Doctor G: I si proves d’escriure-ho?
Volar de nit és perillós 
a cagar (el tió?) engegava jo al Doctor (o el punt?) G ^^ Ara bé, cal agraïr-li que t’hagi donat tema 🙂 Ei, que m’hagués encantat que hagués durat una mica més, un parell de pàgines fins i tot 🙂
jajajajajaja he hagut de frenar, he hagut de frenar! Quin “aliviu” haver pogut tornar a escriure. Uuf
Quina manera més bona de combatre el pànic al paper en blanc! Me l’apunto aquesta per quan vinguin temps de sequera creativa!
I Mja… espera que m’ho torno a mirar… dic que i Mgatejgoeg, d’on surt aquest nom? Igual resulta que és un emocionant o divertit joc de paraules i jo, com que soc molt curtet, no m’entero.
Ah, i no t’imagino a tu sense vena creativa, no cola 😉
Déu meu, fer-te teràpia a tu ha de ser d’allò més complicat, tot un repte. Algú podria fer una tesi. No hi ha un premi nobel de psicologia?
Marta, ara mateix estic pensant en el Nacional; en la Sala Petita -tampoc ens passéssim.
Als blocs són usuals les temptatives (o les paròdies) d’esdevenir periodista, articulista, assagista, contista, novel·lista, humorista, poeta…, grafista o estilista; però, de dramaturg -de dramaturg que sap dir coses-, no en recordo gaires (per no dir cap).
BRAVISSIMA!!!!
😀
Molt bona. Me l’apunto, perquè la veritat és que de vegades el bloqueig m’atrapa. Haig de lluitar contra els mateixos fantasmes
…que la protagonista. Però no somnio gats que van a cagar el tió. Ostres, potser és greu!!! Ara, no em passis el telèfon del G, em sembla que no el suportaria!
tirantlobloc: T’ho recomano. I jo potser ho tornaré a fer. 🙂
Leblansky: El nom ha estat una construcció atzarosa producte d’un mecanografiat accelerat i desordenat. Que tu no te n’enteres d’alguna cosa… apa això sí que no cola 😉
XeXu: No home no, n’hi ha que estan molt pitjor. Jo és que li poso molta salsa a tot i després passa el que passa
Girbén: Primera vegada que faig un (petitíssim) diàleg. Però m’ha agradat fer-ho i m’ho he apuntat a la llista dels plaers satisfactoris.
Laura: 🙂
Eulàlia: Tants fantasmes i només un doctor G. Què farem??? 🙂