Doncs jo trobo que és molt bona cosa per celebrar! 5 anys a internet és moltíssim temps. I per molt que en vinguin, estic content d’haver trobat aquest espai, però com que ho he fet tard, tenint en compte el temps que portes, espero gaudir-lo encara una bona temporada més. Felicitats, i les meves reverències per l’efemèride.
Ferran, Allau, XeXu, Zinc, Viuillegeix, Jaume, Eulàlia, Girbén: moltíssimes gràcies per ser-hi. Des d’aquí o des de casa vostra sovint m’heu il·luminat el camí, una cosa que s’agraeix moltíssim quan has de volar de nit. Res…, que m”ha fet molta il·lusió celebrar aquest aniversari. Molts petons a tothom.
Cinc anys? No m’ho puc creure. Ja ho veus, jo en dos anys justets ja he mort dues vegades com a blogaire. En fi, et felicito per la persistència. Ja ho deia Unamuno (em penso): en España, quien persiste gana. La veritat és que no sé què volia dir ben bé, però m’ho temo.
Capità Nemo, Lluís, SU, Anna, Carme J, Mery Cherry, adbega, Leblansky, pingulia, Josep, DooMMasteR, m’ha fet molta il·lusió rebre els vostres comentaris. Gràcies per ser-hi i per sorprendre’m.
El pastís Ricard se’l va acabar un francés borratxo que no sé d’on va sortir i que a part d’acabar-se el pastís es va emportar el fantàstic Elogi del desassossec, quina barra!. Morir dues vegades em sembla una exageració però m’agraden les exageracions (Lluís: no saps quantes vegades i de quantes maneres diverses he desitjat assassinar el meu blog). Veig un parell de caipirinhes per allà al fons (Carme J i Leblanksy, què esteu fent?). Petons veterans per tothom.
Volar de nit és perillós 
Wow! Herzlichen Glückwunsch, Marta; cinc anys com a blocaire! Aplaudiments!
Ja veus, no era tan perillós. Felicitats!
ps: fantàstic acompanyament musical. Genial!
Benvinguts a la festa. Hi ha caviar, xampany francés, gintònics, riesling, borgonya…
Doncs jo trobo que és molt bona cosa per celebrar! 5 anys a internet és moltíssim temps. I per molt que en vinguin, estic content d’haver trobat aquest espai, però com que ho he fet tard, tenint en compte el temps que portes, espero gaudir-lo encara una bona temporada més. Felicitats, i les meves reverències per l’efemèride.
El gener de 2006 va ser realment prolífic! 😉
Moltes felicitats!!!!!!!!
I si, felicitats per els 5 anys regalant trocets de tu que egoistament ens fem nostres perque en hi veiem enmirallats
Cinc anys i moltes hores de vol mentre la majoria dels mortals dormen… Te’n surts prou bé. Ànims per emprendre noves volades.
5 anys!!! buff!! Jo en porto mig trajecte! Però seguir per aquí no és poc. Mentre ens seguim divertint…
Blocairement parlant, es nota que ets una dona madura (i no crec que hagi d’arranjar la meva expressió). Seguirem fent costat a la teva veu alta!
Ferran, Allau, XeXu, Zinc, Viuillegeix, Jaume, Eulàlia, Girbén: moltíssimes gràcies per ser-hi. Des d’aquí o des de casa vostra sovint m’heu il·luminat el camí, una cosa que s’agraeix moltíssim quan has de volar de nit. Res…, que m”ha fet molta il·lusió celebrar aquest aniversari. Molts petons a tothom.
5 anys que no són de 4,75 sinó de 10! Per cert, no trobo el pastís Ricard?
Cinc anys? No m’ho puc creure. Ja ho veus, jo en dos anys justets ja he mort dues vegades com a blogaire. En fi, et felicito per la persistència. Ja ho deia Unamuno (em penso): en España, quien persiste gana. La veritat és que no sé què volia dir ben bé, però m’ho temo.
Per molts anys! Que duri i duri…
SU
5 anys!!! Moltes felicitats!!! 🙂
Ja ets tota una experta en vol i en fer-nos volar la imaginació. Ânim i felicitats perquè te’n surts magníficament.
🙂
Moltes Felicitats!
Et fa una caipirinha virtual per a celebrar-ho? La real t’espera a la propera ocasió que ens veiem!
Una mica tard però… PER MOLTS ANYS!!!!!
Seguirem volant i compartint 🙂
Moltes felicitats.
M’agrada com escrius.
Cinc anys! Molt bé! Dona gust veure que encara quedem veterans 🙂
Per molts anys més!
Capità Nemo, Lluís, SU, Anna, Carme J, Mery Cherry, adbega, Leblansky, pingulia, Josep, DooMMasteR, m’ha fet molta il·lusió rebre els vostres comentaris. Gràcies per ser-hi i per sorprendre’m.
El pastís Ricard se’l va acabar un francés borratxo que no sé d’on va sortir i que a part d’acabar-se el pastís es va emportar el fantàstic Elogi del desassossec, quina barra!. Morir dues vegades em sembla una exageració però m’agraden les exageracions (Lluís: no saps quantes vegades i de quantes maneres diverses he desitjat assassinar el meu blog). Veig un parell de caipirinhes per allà al fons (Carme J i Leblanksy, què esteu fent?). Petons veterans per tothom.
Filicitats!
Tardíssim però jo també et vull felicitar pel 5è blogversari, que cinc anys no es fan cada dia.
Moltes felicitats!! 🙂
Ja saps que si vols assassinar el teu blog hi ha més possibilitats que ell t’assassinai a tu. No sé dir com va això, però és així.
Per molts anys, doncs! Té molt de mèrit, això de ser capaç de mantenir-se per aquí tant de temps. Que en siguin molts més!